L’ÚLTIM SOSPIR DE LA CAVALLERIA
Vilaplana, Silvestre, Les cendres del cavaller, Alzira, Bromera, 2004
Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969). Llicenciat de filologia i professor de secundària, ha conreat ja la narrativa i la poesia. Ha publicat novel·les molt exitoses tals com Els dimonis de Pandora (finalista del Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil el 1999) i La mirada d'Al-Azraq (Premi Narrativa Jove de Novel. La 1998). És autor també dels reculls de poemes La senda de les hores , Aigües de clepsidra i Calendari de silencis , tots tres guardonats amb diversos premis. Amb Les cendres del cavaller ha guanyat el XV Premi de Novel. La Ciutat d'Alzira.
C omencem aquesta biografia novel·lada a la ciutat de València, en els darrers dies de l'any 1464, l’últim membre d’una de les famílies que havien estat més nobles del regne, el cavaller Joan Martorell, sent molt propera l'hora en que haurà de morir. En la més absoluta misèria, envellit, sol i malalt dedica les seves darreres forces a escriure una llarga carta a Martí Joan de Galba, el seu últim “prestamista”. Amb ella tracta de convèncer-lo perquè faça sobreviure el llibre que narra les aventures del cavaller Tirant lo Blanc , on està reflectida la seua vida. I justament per demostrar aquesta semblança i, per tal que comprenga el llibre i no l’abandonés a l’oblit, Martorell li detalla la història de la seva vida tal i com ell la recorda.
Joanot Martorell és l’últim d’una estirp de cavallers, que creu en l’honor i les terres. I es per açó que es veu durant tota la seua vida, perseguit per lleis, deutes, plets... La qual cosa fa que, poc a poc, perda tota la riquesa que en uns temps tingué la família dels Martorell. A més, de la seua apreciada joia, l’honor i, per últim, es veu obligat a desprendre-se’n de la seva vida, el Tirant.
Amb aquesta història Silvestre Vilaplana ens ofereix una biografia novel·lada de Joanot Martorell documentada en els pocs referents històrics i documentals que es conserven d’ell i cobrint, per tant, els esperats espais buits amb un entramat fictici. Per tal de donar-li eixe toc de familiaritat trobem que la novel·la esta narrada pel propi Joanot Martorell i notem l’absencia de capitols ja que tota la novel·la n’es una carta. Silvestre Vilaplana ens presenta a traves de Martorell tota una serie de personatges molt diferents en una trama linial on frecuentment hi ha canvis d’espai.
A Les cendres del cavaller , l’autor ha volgut, en primer lloc, destacar la funció divulgativa de la novel·la. El seu llibre no es planteja únicament com una novel·la històrica, ni com un estudi biogràfic, ni tan sols per a reproduir l'estil i el llenguatge de l'època, evitant caure en el temut didactisme i donant-li al seu relat vida pròpia. En un segon lloc s’ha de citar la imatge realista del personatge. El cavaller Martorell pateix traïcions, frustracions personals, conflictes amb la justícia, presó i fallides econòmiques que el porten a la ruïna poc abans de ser mort. D’altra banda coneixerà també l'amor, encara que molt desproporcionat si el comparem amb les desgràcies que l'acompanyaran a cada pas. Ens trobem, per tant, al davant del perfecte cavaller, heroic i valerós. Ni més ni menys que com el Tirant.
Altre dels eixos bàsics del llibre és la seva plasmació d'un temps de canvi. És una etapa en la qual els cavallers, l’honor i l’altruisme es veuen desplaçats pels valors burgesos, la corrupció de lleis i el poderós atractiu dels diners. "Era temps de comerç i lleis, no de terres i d'honor", cita Joanot Martorell. Els dols a ultrança ja en son part del passat, ara tot es resol amb advocats i lleis que només emparen aquells amb les butxaques plenes.
Concloent direm que en la seua totalitat, Les cendres del cavaller és un llibre que, encara que respectant la seva funció d'obra divulgativa, ens mostra els últims moments d’un món fascinant vist a traves dels ulls d’un home que no accepta aquest canvi. L'autor encara que no ha buscat en cap moment fer una obra mestra, ho ha aconseguit plenament.